Història

“La pedagogia ha de cercar solucions als problemes i no pas posar en relleu les dificultats i els perills”.

Amb aquest lema, el dia 7 de setembre de 1952, Teresa Navarro i Pérez va inaugurar el parvulari Montessori a l’Hospitalet de Llobregat, al local del carrer del Doctor Martí i Julià 124, en aquella època General Sanjurjo 122, al barri de Collblanc-Torrassa.

Teresa Navarro havia finalitzat els seus estudis de mestra de primer ensenyament l’any 1926. La seva concepció de l’educació i la pedagogia es fonamentaren en la formació que va rebre a l’Escola Normal de la Generalitat i en les lliçons de la doctora Maria Montessori.

L’Escola Normal de la desapareguda Mancomunitat tenia com a objectiu formar uns mestres moderns, capaços de contribuir a la formació d’un model de país.

Els van transmetre una concepció de l’educació que continua vigent. Més que no pas farcir-los de coneixements, els van ensenyar a adquirir actituds i hàbits que han canviat el tarannà de l’educació: la capacitat d’establir amb els infants unes relacions basades en el respecte mutu i l’afecte. I això s’aconsegueix amb el diàleg, la constant atenció, la benèvola correcció de les mancances, oblits i rauxes i, sobretot, amb el testimoni personal. Els van educar en la no-discriminació per raó del sexe i en l’adquisició del coneixement a través de l’experiència.

24_FOTO_

Va ser l’any 1933 quan la doctora Maria Montessori va dictar un seguit de lliçons a Barcelona en les quals va difondre el seu mètode i és en aquest àmbit de nou esperit de renovació pedagògica en el qual Teresa Navarro coneix i n’esdevé deixebla de la doctora Montessori. A partir d’aquell moment va aplicar la filosofia i el nou concepte de pedagogia a la pràctica quotidiana.

Quan el primer grup de nens i nenes havien d’abandonar el parvulari, els pares i les mares van manifestar que els agradaria molt que els seus fills poguessin continuar en una Escola que mantingués la filosofia i els principis pedagògics i humans en què havien estat educats fins al moment.

Així doncs, i com a resposta a la demanda d’aquest grup de famílies, Teresa Navarro s’engrescà en l’ampliació de l’Escola, projecte al qual dedicà tot el seu esforç i tenacitat al llarg de tota la seva vida, amb la col•laboració de la seva filla, Maria Manuel i Navarro.

El maig del 1956 es va inaugurar el nou edifici al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats (abans Aliança), 43: planta baixa i primer. El 1958 s’edificà el segon, l’any 1961 s’inauguraren els pisos tercer i quart i l’antic local del parvulari quedà com a menjador de la nova Escola; l’any 1967 s’efectuà la darrera ampliació.

Teresa Navarro, en fundar l’Escola, escrivia: “No és possible expressar tan sols en dues ratlles el que representa per a l’esdevenidor d’un país l’educació dels infants”. L’educació dels infants és la clau perquè una societat evolucioni amb excel·lència i equitat i, per aquest motiu, s’ha treballat conjuntament amb les famílies, en el benentès que si ambdues institucions, família i escola, no treballen en la mateixa direcció, el resultat serà, probablement, nefast.

L’aliança entre la família i el professorat, el treball conjunt portat a terme en el marc del projecte educatiu de centre i adaptat a les necessitats de cada infant és allò que ens apropa millor a l’èxit que, també per a cadascú, pot ser diferent en relació a les seves diferències individuals i personals.

Com en qualsevol grup humà que evoluciona i camina al llarg del temps, hi ha hagut moments més dolços i moments més aspres, però el resultat de tenir una comunitat educativa que comparteix filosofia, valors i principis rectors, com ho avala el fet de tenir a les aules ja la tercera generació d’aquells primers alumnes o que gairebé la meitat del Claustre de professors i professores són antics alumnes de l’Escola és l’aspecte del qual la seva fundadora es podria sentir, avui, més orgullosa: “L’Escola ha creat escola i el projecte té vida pròpia”.