Mètode Montessori

mètode_montessoriEl mètode posa l’èmfasi en el desenvolupament global del nen i el situa en el centre de tota acció educativa. A més, persegueix una formació de la persona en l’aspecte intel·lectual i en el de la personalitat. La darrera finalitat és ajudar-lo a créixer com un nen feliç i adaptat a l’entorn.

Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò que és veritablement important és el nen o la nena en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca.

Aquest reforç de la independència personal va acompanyat de l’estimulació de la disciplina activa, que significa parlar del fet que cada persona sigui capaç, per si sola, de seguir una línia de comportament quan cal. La mestra o el mestre, posa límits constantment a la conducta del nen o de la nena en referència al respecte als altres, estimulant l’autocontrol de manera que tots puguin viure i treballar junts i en harmonia.

Els procediments pràctics que preconitza tenen com a base l’associacionisme. El desenvolupament intel·lectual només pot produir-se amb l’exercici, amb l’acció no competitiva, a través de les dades sensorials que el nen o la nena recull de l’ambient i les identifica, diferencia, associa, recorda o recrea.

La doctora Montessori creà un conjunt de materials que afavoreixen l’aprenentatge a través dels sentits. Aquests delaten, només pel propi ús, l’error, si el nen el comet. Podem dir que resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició i que permeten al nen treballar al seu ritme, investigar i crear.